07 de setembre 2015

¡POR FIN ES LUNES ... DE ART JOURNAL!

¡Hola a tod@s!
Este año he hecho unas largas vacaciones de blog.
No porque me haya ido a ninguna parte, sino porque he estado muy absorbida por otros temas.

Hace unos días hemos visto todos una imagen que nos ha encogido el corazón.
Ya sabéis a cual me refiero.
Aunque no es la primera ni la última vez que pasa algo semejante.
Miles de personas se juegan la vida en el mar para poder llegar a un lugar mejor donde poder simplemente VIVIR. Muchos de ellos son niños.... Y muchos de ellos la pierden...
Ha sido este hecho el que me ha inspirado mi página de hoy....







Gracias por estar aquí y dejar tu comentario...




14 comentaris:

  1. Te ha quedado perfectamente representado rl dolor en esta pagina, has hecho un buentrabajo; besitos!!

    ResponElimina
  2. Què bé tornar-te a tenir per aquí!!! Ja t'enyorava :). M'encanta la pàgina, molt emotiva i com sempre preciosa!!! Un petonàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse! Jo també enyorava ja fer alguna coseta d'art journal.... Petons

      Elimina
  3. Bonica pàgina!!! Benvinguda de nou. un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse! Un petò per tú també!

      Elimina
  4. Molt maca la pàgina i molt commovedora. Plasma perfectament el sentiment de molts que estem trasbalsats per l'actual situació. Un petó ben gros i encantada de tornar-te a tenir per aquí de nou

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, sí....ja ve de gust anar tornant a la normalitat eh! Jo també estic encantada de veure gent que em reb amb alegria...
      Una forta abraçada

      Elimina
  5. Una pàgina magnífica per plasmar aquest sentiment tant trist per la situació que estem vivint!
    petonets!

    Charo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Charo...realment és una situació molt trista....
      Petons

      Elimina
  6. Que bé que estiguis per aquí! Una pena que a vegades les situacions siguin tan complexes! Un art journal molt expressiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Esther! La pena és que moltes vegades les fem més complexes nosaltres...
      Una abraçada

      Elimina
  7. Molt expressiu, has sabut plasmar el que ens preguntem i el que sentim moltes vegades veient la realitat que ens rodeja!

    ResponElimina